L’hora del bany

El moment del bany és el més paradigmàtic de l’educació d’un fill.

Tot comença, normalment, abans de sopar. Mentre un cuina, l’altre els banya.
Fins aquí, tot perfecte.
-Vinga nens, a la banyera!-.
-Però si ahir ens vam dutxar!-, -Avui no toca!-, o -D’acord, però sense sabó!-, són algunes de les respostes, de manual, més freqüents.

Aleshores comença una de les moltes petites batalles quotidianes… “la roba bruta al seu lloc i cap a la dutxa”. “Ara!”. I freqüentment cal recórrer a l’amenaça universal de ” a la d’una, a la de dues, a la de….”.

Però el que és paradigmàtic, no és això.
És que al cap de mitja hora (més o menys), comença una altra batalla, però a la inversa. Ara no volen sortir per que s’ho estan passant de conya. Cagundéu!.

I la conclusió que en trec de tot plegat, és que aquest fet és una demostració de que els nens no estan capacitats per decidir segons què. I que no hi ha res que creï nens més insegurs, que fer-los decidir sobre allò que no estan preparats.

Deixem als nens exposar les seves opinions, però no decidir allò que ens toca decidir als pares.

I què dir d’aquella pregunta (que cada vegada és més comú) de ” Què vols per sopar?”.
Jo, i si estic de bon humor, els deixo escollir entre ou ferrat, truita o ou dur.
De manual.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.