Qui no sóc

Aquesta nit, em permetré ser qui no sóc.

I somniaré que sóc Bukowski, i que us escric des del pou sense fons d’una eterna copa de vi negre.
Aquesta nit, somniaré que sóc Murakami, i que creo personatges vestits d’un blanc asèptic, sobre un fons igual d’estèril. Uns personatges que no sabran expressar els sentiments (que no sabran que tenen).

Aquesta nit seré Kafka, i de cop, tot serà fosc de debò, i tot perdrà el sentit, i cap carrer tindrà sortida.
També seré Tolkien, i us demostraré que hi ha mons que no sabíeu i que són tan reals com els vostres.

Ja de matinada, seré en Monzó, i tot dormint, em vindran els tics a la cara, que no seran més que clucades d’ull a una realitat que no respectaré.
Aquesta nit, abans de despertar-me, em convertiré en Huxley per crear la pastilla que us farà ser feliços per sempre (encara que no entendreu què vol dir felicitat).

Els últims segons vull ser Martí i Pol, per estar atrapat durant un breu espai de temps en la injustícia del món físic, i així, escriure sobre la quotidianitat que se’m nega.

Aquesta nit, només per aquesta nit, em permetré ser qui no sóc, però m’agradaria ser.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.