Les tardes d’estiu

Hi ha tardes d’estiu que els nens creixen més d’un pam.

Són tardes que comencen d’hora, just havent dinat, sortint de casa amb les postres a la boca, i amb l’ànsia del que té tot el temps, però no vol perdre’s ni un instant.

Són tardes on la calor imposa el seu ritme lent i dens. Són tardes sense res a fer, però amb un món per descobrir. Tardes d’estar asseguts en rotllana amb els amics (que, com tots sabem, tenen un no sé què que només tenen els amics d’estiu). Tardes de parlar molt, i d’escoltar més.

Són tardes que comencen amb un sentiment que fàcilment es pot confondre amb l’avorriment, però que és el que els obliga a fer despertar una creativitat narcotitzada per l’atapeïda agenda escolar.

Són tardes que acaben tard, a l’hora de sopar. Sopar que, evidentment, ingeriran sense mastegar per poder tornar a fer la rotllana, i seguir creixent a pams.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.