Esperant a cal metge

Als que ens dediquem a la sanitat, ens haurien de pautar una visita mèdica (de rutina, no fotem!) de tant en tant.

Treure’t la bata, i que el que la porti sigui l’altre, és un exercici pràctic del que la teoria anomena empatia.

Ser l’altre, et permet connectar amb les inseguretats, les pors i els dubtes del que espera una resposta encara que aquesta no sigui d’una importància vital.

Ser l’altre, t’obliga a connectar amb la debilitat i la feblesa inherent a la condició humana, i et treu violentament la disfressa de fals jutge que ens atorga la bata blanca i el fonendoscopi.

Ser l’altre, és una hòstia ben donada, de les que et deixa la marca a la galta, i et ressitua en l’ancestral joc de la supervivència.

Tot això, ho escric des d’una sala d’espera, amb més d’una hora de retard, esperant una visita mèdica (de rutina, no fotem!).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.