Tristesa

El problema que tinc amb la tristesa és que els dies que apareix, em costa identificar-la.

La tristesa té la capacitat d’amargar-se dins de les petites situacions quotidianes, i quan estic a punt d’enxampar-la, muta cap a una entitat més primitiva i encara més relliscosa.

De bon matí, adquireix la forma de la pesadesa mental i aquella curiosa sensació d’haver dormit sense haver descansat prou.
Les dues mans abraçant la tassa de cafè absorbint la calor com si m’hi anés la vida, és l’únic antídot que he trobat contra aquesta primera manifestació matutina de tristor.

La resta del dia s’arrossega entre moments d’irritabilitat fora de lloc, una sensació a mig camí entre la saturació mental i el buit interior, i un no sé què que no identifico del tot i que és la combinació impossible de la necessitat d’estar sol i justament tot el contrari.

Jo a la tristesa, la reconec al vespre.
De sobte, totes les emocions que m’han anat acompanyant durant el dia, adquireixen sentit condensant-se en un moment de tristesa extrema i fugaç.
Un moment que em demana aïllament -si pot ser real, millor-, i que es materialitza en una llàgrima que se m’escapa i que dissimulo com puc.

Una llàgrima que em descomprimeix l’ànima, i que em permet tornar a connectar amb la vertiginosa joia d’estar més viu que mai.


Il·lustació: Giroillustrator https://www.instagram.com/giroillustrator/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.