Ja fa massa dies que plou

Viure.
Ploure.
La decadència d’uns mitjons mullats.
Un paraigua maldestre que es gira pel vent.
El crit ofegat de la pluja.
Gent que mira a terra per no mirar-me a la cara.
Unes botes de pluja que la mare no em va voler comprar mai.

Ja fa massa dies que plou.
I aquest silenci enemic, agressiu.

Agafo el llibre i no recordo res del que vaig llegir ahir.
Un silenci tan intens que no és silenci.
Fins que sona aquest maleït telèfon que no penso agafar -els telèfons només porten males notícies-.
I si ets tu?
Despenjo.
-Ha parat de ploure. Per què no véns?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.