El nen medusa

Durant la meva infància, cada nit parlava amb el nen medusa.

El nen medusa vivia dins del got d’aigua que em deixaven els pares perquè no se m’acudís despertar-los si tenia set durant la nit.

Amb el nen medusa ens explicàvem com ens havia anat el dia, i em donava millors consells que ningú altre durant aquella etapa. La seva part humana i la seva part animal, eren l’equilibri perfecte per ajudar-me a prendre decisions.

Però amb els anys, vaig començar a creure que amb la realitat en tindria prou per viure.
I va arribar aquella primera festa de Sant Joan a la platja, amb molts amics, però sobretot, amb una amiga que després vindria a dormir a casa.
No podia veure al nen medusa! Quina vergonya!
Així que sense dir-li res a ell, vaig agafar l’aigua del got, la vaig posar a una ampolla de plàstic, i sense que ningú em veiés, vaig llançar-ne el contingut al mar, abans que comencés la festa.

He maleït aquella nit durant moltes nits de la meva vida.
I m’he odiat durant tots els moments feliços que he viscut, per no poder explicar-los al nen medusa.

Per això avui, com cada Sant Joan des de que sóc adult, m’inventaré qualsevol excusa per no sopar amb la família, aniré a aquella platja, i m’asseuré al lloc on et vaig abandonar per acomiadar-te tal com et mereixes.

 

Il·lustració: Dídac Espiga (5 anys).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.