No tinc por

Les cinc de la tarda d’una tarda d’estiu.
Potser les sis.
La tarda es va despertant, poc a poc, de la migdiada, i el sol comença a assumir la victòria de les ombres.

Una piscina que és totes les piscines.
Uns nens jugant a l’UNO.
Una pilota emprenyadora que no para d’esquitxar a tort i a dret.
Una dona que busca conversa.
El trampolí que grinyola.
Una parella llegint uns llibres que no aconsegueixo esbrinar quins són.
El partit de futbol improvitzat de cada tarda.
Soroll i silenci que es van alternant a parts iguals, en una espècie de diàleg perfecte.

El mòbils comencen a sonar.
Els adults ens mirem espantats.
El bronzejat canvia a pal·lidesa.
Una mare, que es mosso d’esquadra, deixa el seu fill amb uns amics perquè ha de marxar.

-Què ha passat, pare?
-Acaben de ferir Barcelona.

2 Comments

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.