Cops

Uns cabells greixosos
satisfets de ser-ho.
Unes ungles brutes de ràbia.
Sang infectada d’asèpsia.
Mirades que no besen.
Espatlles que no calmen.

Ulls que només veuen.
Culs que només caguen.
Paraules que no rimen.
Llibres que no et salven.

Poemes que no ploren.
Porres que s’escapen.
Crits que no recordo.
Cares que m’encanten.

Llavis plens de baba.
Mans que em reconeixen.
Nens que no menteixen.
Dones que m’estimen.
Cops que només sagnen.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.