Plou

Plou.
Plou molt.
Plou tant que no crec que plogui de veritat.

Surto al carrer,
i els arbres es desfan
i rius de tinta verda i marró
fan via cap a la claveguera més propera,
que fa baixada.

L’asfalt s’enfonsa,
i peta a cada petjada
perquè està fet d’aquell plastic de bombolles
amb que emboliquem la fragilitat.

Al cel li cau l’etiqueta
amb el preu,
i l’aigua de la pluja
té regust a clor de piscina municipal.

Et busco,
però no veig a ningú més.
M’agradaria abraçar-te,
però plou tant
que no crec que siguis de veritat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.