Quan érem el món

Quan el món
tenia gust a pega-dolça
i feia olor a xocolata desfeta.

Quan el món
ens regalava tardes per créixer a pams,
i ens crèiem,
sense dubtar-ho,
allò que només t’ensenyen els amics
que seguiran sent amics.

Quan el món
era un partit on tothom guanyava
i perdíem el temps de vista.

Quan el món
ens ensenyava
tot allò que es pot aprendre sense dolor.

Quan em donaves un fort cop a l’esquena,
i ben donat,
era millor que qualsevol abraçada.

Quan un matí a la piscina,
ofegava la realitat que ens esperava.

Quan el món
érem nosaltres.

Quan el món parava
per jugar una partida de cartes,
que sempre guanyaves tu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.