Soc una roca

La platja, ara plena, pensa en la buidor que l’espera a l’hivern i, emprenyada, tira a terra amb violència tots els castells de sorra que, ingènuament, intentem construir avui. Com cada estiu.

El racó d’aquell poble de pescadors, allà on una nit d’estiu vàrem deixar la infantesa enganxada a terra, tremola només de pensar que algun hivern arribem a oblidar-lo i deixi de ser el nostre racó.

I, la roca de la platja.
L’última de totes.
La de la punta.
Mira cap a l’horitzó buscant explicacions al fet que no estigui a gust ni a l’estiu -quan és la vedette principal de la platja i tots els nens es tiren de cap des de dalt seu-, ni a l’hivern quan la solitud fa que escolti l’eco del seu patiment.
I jo vaig la cap a la roca, i li dic que la comprenc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.