Globus

Alguna cosa dins nostre ens empeny cap a l’interior.
Hi ha una força que lluita per convertir-nos en passat,
en el forat negre de la memòria.
Hi ha una força que vol que no siguem,
o que només siguem matèria.
Una concentració de matèria
densa,
compacta
per no deixar passar la llum.
Ni el temps,
ni els records.

La vida és la força expansiva
d’un globus que tendeix a desinflar-se,
l’alè que compensa l’aire perdut,
el temps guanyat al vent
que fuig de no sabem on
i passa pel costat sense mirar-nos.

La vida és el cordill que aguanta el globus,
la mà que aguanta el cordill que aguanta el globus,
el nen que plora perquè se li ha escapat de les mans
el cordill que aguantava el globus.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.