Temps

De petit, al cotxe, vaig aprendre a avorrir-me.
Recordo el silenci d’aquells viatges.
Recordo les confidències amb la finestra, que exercia el paper de pantalla de cinema projectant en sessió contínua la pel·lícula del món exterior.

De petit, al cotxe, també vaig aprendre el concepte del pas del temps.
Recordo com la finestra del cotxe em va ensenyar un joc: ens fixàvem en la farola més llunyana de l’autopista i, tancant els ulls, ens entregàvem al pas del temps tot admirant com, sense ni despentinar-se, el temps ens transportava cap a aquella farola abans llunyana.

De petit, al cotxe, vaig a prendre que tot arriba. I que tot se’n va.
De petit, als silencis del cotxe, vaig decidir no lluitar contra el temps, vaig decidir deixar-me portar per les autopistes que ell escollís, amb faroles enceses o apagades, noves o velles, moltes o poques.

De petit, vaig aprendre a avorrir-me al cotxe.
Fins que la finestra, em va presentar el temps.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.