Soc

Soc
el forat que deixo quan marxo.
El temps que trigo
en sabes cap a on vaig.
 
Soc
la suor de la lluita
i un blanc de bandera.
El que veig
quan miro enrere mentre corro endavant.

Soc
el valent que fuig
i el covard que lluita.
La bèstia que plora
perquè no sap plorar.

Soc
el científic que rima
i el poeta que compta.
L’espai que gemega
per la distància que hi ha.

Soc la vida que em toca,
per sota el llençol.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.