La cançó

Escric la cançó
que canta la dutxa
quan ningú es dutxa.
La cançó
que sent la sirena
quan ningú l’escolta,
la que xiula el vent
fugint de nosaltres.

Escric una cançó
amb el soroll dels records
quan es desfan i cauen,
gota a gota,
omplint el got de paper
que és l’oblit.

Escric la cançó
que m’hauria agradat que em cantessis
abans de marxar.
Quan encara no sabia que marxaves.
La cançó
que el silenci crida
quan se’n fot de nosaltres,
la que sona abans de l’orgasme
i que recordo els dies de pluja.

Visc
per poder escriure
aquesta cançó
algun dia.

V. Espiga

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.