Fills imperfectes

Us ho dic amb la boca petita perquè em fa vergonya confessar-ho en públic: els meus fills són imperfectes.

Reconec aquí, davant de tots, que els meus fills, quan mengen espaguetis, s’embruten tot el somriure de tomàquet.
Confesso que volen jugar tot el dia a la guerra, però això sí, de pessigolles.
Que prefereixen llegir a ser robots. O dit d’una altra manera, prefereixen la biblioteca a la robòtica.
Que al patí, s’embruten més les mans que el cor.
Reconec que tinc uns fills que sempre volen ser els primers, però toleren la frustració de ser els últims.
Que no són els més llestos, però són emocionalment intel·ligents.
Tampoc són els més ràpids, però ajuden als més lents.
Reconec que tinc uns fills imperfectes.
Genuïnament imperfectes.
Perfectament genuïns.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.